La casa
Es tracta d'una casa unifamiliar, que consta de planta baixa, primera planta i un soterrani descompost en dos nivells degut a la seva gran altura, situada sobre un terreny molt elevat respecte el nivell del carrer d'accés.
El projectes s'estructura en dos nuclis de totxana vista, massissos i tancats entre els quals es disposen en una planta sí i en una altra no, dos bigues "vierendel" que alliberen dels elements estructurals la planta d'entrada, el garatge i la sala d'estar.
Des del carrer entren per un mateix punt cotxes i persones, a través d'un garatge a doble altura que s'il·lumina pels espais envidrats dels altells.
Així es produeix una varietat de vistes creuades que relacionen els nivells bàsics de l'entrada, altell i planta baixa i jardí.
Aquesta planta que dona al terreny natural conté les zones públiques de la casa quedant les privades en la planta superior. Tota aquesta successió de nivells s'interrelacionen a través de pèrgoles i plataformes exteriors de fusta ( a vegades un mateix element compleix les dues funcions) per oferir una notable varietat d'espais al exterior.
L'arquitecte
Jaume Bach,
és un arquitecte català nascut a Sabadell, llicenciat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l'any 1969, on actualment imparteix classes de Composició i de Projectes i és membre del tribunal final de carrera.

De Jaume Bach destaca sens dubte la seva passió per la tècnica, que
desenvolupa amb manyaga en cada projecte, més enllà de pretensions
estètiques. Està fora de l'ona de l'arquitectura mediàtica, encara que
la seva labor obté sempre gran reconeixement.
Els seus primers treballs van ser en els l'estudis d'arquitectes com Martorell, Bohigas o Mackay, encara que més endavant formaria el seu propi estudi d'arquitectura al costat de l'arquitecte Gabriel Mora.
La seva obra s'ha exposat en diverses exposicions a Europa i Amèrica, per la qual ha rebut nombrosos premis, incloent els premis FAD (1982, 1987, 1988 i 1989) i la nominació al Premi Europeu Mies van der Rohe.
Entre les seves obres destaquen, la casa Olèrdola a Barcelona (1981), l'Estació de Muntaner (1982), l'Escola Jujol (1987), que va ser la rehabilitació dels Tallers de Mañach; les Caves Raventós i Blanc de Sant Sadurní d'Anoia (1988), el Centre cultural de La Caixa (1989), la central telefònica de la Vila Olímpica de Barcelona (1992), l'Estació la UAB a Bellaterra (1993) i l'Edifici Banc Sabadell Landscape (1994).
Fotos de la casa
Planols de la casa
Enllaços d'interès: