20 de enero de 2013

Práctica RA

Aquí os dejo el código QR de la práctica RA, Realidad Aumentada:

Si escaneamos el siguiente código con la app JUNAIO y ponemos el objetivo en la siguiente foto con el mismo programa podemos ver como aparece la casa en 3D.



26 de noviembre de 2012

Planols casa B-10

Aquí teniu els planols de la casa:
les 4 plantes, els 4 alçats i 2 seccions:









12 de noviembre de 2012

Aquí os dejo la planta baja validada de la casa B-10 de Jaume Bach:https://www.dropbox.com/s/lrncveex7mwkl0z/G1A_EDUARD_OLESTI_PLANTA_VALIDADA-Presentaci%C3%B3n2.dwf

y una imagen de la impresión:




28 de octubre de 2012

Alçat, Planta i Secció (Autocad)

Com podem fer uns bons alçats i unes bones seccions a partir de les plantes?
Per a poder fer uns bons alçats i seccions és imprescindible tenir una bona planta. És senzill dibuixar únicament un alçat o una secció en Autocad, però si d'un mateix projecte hem de dibuixar les tres coses, no ho és tant.
Una vegada tenim una planta neta i corregida, els passos a seguir per a poder realitzar un bon projecte són:

- Alineació: És important seguir un ordre, tenir els dibuixos alineats, amb una capa  podem crear línies auxiliars que ens serviran de referència per a saber on va un mur, una finestra, un límit, etc.

- Valor de línia: Les coses importants s'han de veure i les que no ho són no; i així gradualment, és a dir, les més importants s'han de veure més i les menys importants menys. Amb tonalitats de blanc i negre, i amb gruixos.
Els murs per exemple o les coses que veiem en primer pla han de ser més gruixudes per exemple: que la fusteria o que les coses que veiem més al fons.
S'ha de crear un efecte de profunditat com els nostres ulls, les coses més properes les veiem millor que les més llunyanes.


Seccions: Les seccions s'han de fer correctament, és a dir les coses seccionades s'han de veure que estan seccionades, i les coses que no es veuen però que són imprescindibles de veure, les dibuixem en línia discontinua.

Ombres: Han de ser suaus, és a dir, de tonalitats fluixes, de valor de línia prim. En el cas de les seccions s'ha de diferenciar la part seccionada de la no seccionada, i ombrejar la part seccionada amb més valor que una no seccionada; la no seccionada no cal ombrejar-la o amb molt poc valor.
En el cas dels alçats, no és necessari ombrejar, i s'hi es fa ha de ser de valor fluix.

En general, hi ha d'haver una relació entre alçats seccions i plantes, és a dir que tant una cosa com un altra s'ha d'entendre que són d'un mateix projecte i que les coses lliguin, és a dir, que una finestra en planta ha d'estar al mateix lloc en alçat i al mateix lloc en secció.



Exemple d'alçat planta i secció 



11 de octubre de 2012

CASA B-10, Barcelona (1996-2001), Jaume Bach

La casa

Es tracta d'una casa unifamiliar, que consta de planta baixa, primera planta i un soterrani descompost en dos nivells degut a la seva gran altura, situada sobre un terreny molt elevat respecte el nivell del carrer d'accés.

El projectes s'estructura en dos nuclis de totxana vista, massissos i tancats entre els quals es disposen en una planta sí i en una altra no, dos bigues "vierendel" que alliberen dels elements estructurals la planta d'entrada, el garatge i la sala d'estar.

Des del carrer entren per un mateix punt cotxes i persones, a través d'un garatge a doble altura que s'il·lumina pels espais envidrats dels altells.

Així es produeix una varietat de vistes creuades que relacionen els nivells bàsics de l'entrada, altell i planta baixa i jardí.
Aquesta planta que dona al terreny natural conté les zones públiques de la casa quedant les privades en la planta superior. Tota aquesta successió de nivells s'interrelacionen a través de pèrgoles i plataformes exteriors de fusta ( a vegades un mateix element compleix les dues funcions) per oferir una notable varietat d'espais al exterior.

L'arquitecte

Jaume Bach,
és un arquitecte català nascut a Sabadell, llicenciat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l'any 1969, on actualment imparteix classes de Composició i de Projectes i és membre del tribunal final de carrera.

De Jaume Bach destaca sens dubte la seva passió per la tècnica, que 
desenvolupa amb manyaga en cada projecte, més enllà de pretensions 
estètiques. Està fora de l'ona de l'arquitectura mediàtica, encara que 
la seva labor obté sempre gran reconeixement.

Els seus primers treballs van ser en els l'estudis d'arquitectes com Martorell, Bohigas o Mackay, encara que més endavant formaria el seu propi estudi d'arquitectura al costat de l'arquitecte Gabriel Mora. 
La seva obra s'ha exposat en diverses exposicions a Europa i Amèrica, per la qual ha rebut nombrosos premis, incloent els premis FAD (1982, 1987, 1988 i 1989) i la nominació al Premi Europeu Mies van der Rohe.

Entre les seves obres destaquen, la casa Olèrdola a Barcelona (1981), l'Estació de Muntaner (1982), l'Escola Jujol (1987), que va ser la rehabilitació dels Tallers de Mañach; les Caves Raventós i Blanc de Sant Sadurní d'Anoia (1988), el Centre cultural de La Caixa (1989), la central telefònica de la Vila Olímpica de Barcelona (1992), l'Estació la UAB a Bellaterra (1993) i l'Edifici Banc Sabadell Landscape (1994).


Fotos de la casa





Planols de la casa











Enllaços d'interès:







8 de octubre de 2012